La història
Són ja moltes les generacions que en la seua infantesa van quedar marcades per la interpretació d’aquests textos que popularment coneixem com a Misteris i Martiris de la processó de la Mare de Déu de la Salut. Ells i les seues famílies van ser protagonistes, durant un període breu, d’aquesta tradició rebuda dels nostres avantpassats. I han estat una part important, encara que sovint poc visible, d’aquest constructe identitari de tots els fills d’Algemesí.
Tot i que en la relació de despeses corresponents a la festa de la Mare de Déu de la Salut de 1863, feta per Jaume Montrull Ferragut, el de la Casa Nova, no se'n parla directament dels "misteris i martiris" des de l'òptica de representació teatral, hi ha un capítol dedicat a les despeses de roberia on entre molts altres personatges relacionats podem llegir: "El martirio de Sta. Bárbara i San Bernardo y sus dos hermanas".
Una crònica periodística del diari “Las Provincias” de l’11 de setembre de 1879 informa de la festa d’aquell any i entre altres descripcions diu: ... y personajes bíblicos, quienes de vez en cuando representaban varios “milagros”, compuestos en fácil y correcta prosa por el ilustrado profesor de primeras letras de este pueblo.
Tal com ens narra Enric Olivares i Oreto Trescolí en el llibre “Festes, danses i processons als arxius de la casa Insa”, entre els anys 1866-1883 és habitual el lloguer de vestits per a la processó, entre els quals s’hi fa constar el del Martiri de Sta. Bàrbara, format aleshores pel personatge de la santa, son pare, un príncep, quatre moros amb punyals i dos més per a conduir una torre; i el de sant Bernat i les germanes que el representaven dos monjos, un que feia de Sant Bernat i l’altre que l’acompanyava, les germanes Maria i Gràcia, el germà Almazor i sis moros més, els quals portaven el clau i el martell amb que martiritzaven el sant patró de la Ribera.
Encara que no s’atribueix als Misteris, en una ressenya del diari Las Provincias de 1868 es fa referència a una carrossa que obri la processó: “Por la tarde, a las siete, tuvo lugar la Procesión General, recorriendo la carrera con alguna anticipación las danzas y un carro de triunfo, desde donde se arrojaban versos”.
Segons el llibre esmentat, d’on hem extret la notícia periodística, a les notes de la casa Insa també apareixen els vestits de la reina i l’àngel, o de la reina i les cambreres o nimfes per a l’esmentat carro de triomf.
En el programa de festes de 1892, el més antic que es conserva, se cita també la presència dels Martiris de St. Bernat i de Sta. Bàrbara, entre la resta de balls tradicionals i danses.
El 1906 l’encarregat de dirigir els Misteris i Martiris fou José Bresó Borràs, segons es desprén de l’extracte de comptes de les festes d’aquell any.
Entrats ja en el segle XX, entre els anys 1907 i 1908, es fan tres assemblees de festers dels quatre barris presidides per les autoritats locals, tant civils com eclesiàstiques, amb la voluntat de reformar la festa, que segons es desprén de les actes de les reunions, ha degenerat. Observant-se desordre, abusos i participació incontrolada de tota mena de danses i devocions. I és en aquests escrits on s’hi fa constar l’acord següent: “De todos los bailes y pasajes bíblicos que figuraban en la procesión se formará una cabalgata a cuyo fin se compromete cada uno de los cuatro barrios a construir una carroza en las que se representen los martirios de San Bernardo y de Santa Bárbara, y pasajes bíblicos del sacrificio de Isaac y el pecado de Adán y Eva”. En la festa de 1908 ja eixiren les quatre carrosses, una per a cada Misteri.
La presència de carros triomfals o carrosses en els seguicis processionals, tant religiosos com cívics, és una constant des de temps pretèrits en aquestes cavalcades que tenen com a finalitat l’anunci d’un esdeveniment de cabal importància, com ho són les processons, la celebració d’efemèrides o la visita d’algun personatge rellevant.
De la mateixa manera que la processó del Corpus de València, desde l’època medieval, ha estat el patró de tantes i tantes celebracions festives arreu del nostre territori pel que fa la composició del seguici anunciador, també atribuïm els orígens de la Festa de la Mare de Déu i la seua composició a la influència de la gran festa del Corpus del Cap i Casal.
Les Roques de Corpus, en els seus orígens, eren les carrosses sobre les quals es representaven els Misteris que formaven part d'aquesta cavalcada. Això justifica, tal com hem constatat, la presència de carrosses o carros de triomf a la nostra processó com a elements narratius, en prosa o en vers, que anuncien l’esdeveniment al qual s’anticipen.
Joan Segura de Lago
La Guerra Civil va marcar un parèntesi en la representació dels passatges bíblics i martiris en la processó. Quan en la dècada dels cinquanta s’intentaren recuperar, es van trobar amb la dificultat de no comptar amb els textos originals. Havien quedat en l’oblit.
No obstant això, diversos autors locals emprengueren la tasca de reescriure’ls, tot mantenint el seu caràcter popular, la brevetat i els mateixos personatges d’antuvi. Però a diferència dels anteriors, escrits en la nostra llengua.
A partir de 1964, i de forma progressiva, anaren incorporant-se els misteris de la Temptació (Adam i Eva), del que és autor el metge Benet Segura de Lago, el d’Abraham i Isaac, escrit pel canonge Mn Vicent Castell Mahiques i els martiris de Santa Bàrbara, de Joan Fermí Teruel i Barberà, i el de Sant Bernat i les germanes, de la mà de Martí Domínguez i Barberà. Encara en aquesta època, i passats uns anys de la seua estrena l’any 1954, s’hi va afegir el misteri de la Invocació, conegut més popularment com el dels “capellanets”, escrit per l’arquitecte i historiador Joan Segura de Lago. Aquest darrer, juntament amb els poemes de l’Aparició, el Retorn, el Tir del Soldat i el Miracle de l’Oli, forma part del que Joan Segura va anomenar “El Misteri de la Mare de Déu de la Salut”, i que narren alguns dels episodis recollits en els textos que relaten la història de la imatge. Tots ells són també de Joan Segura, excepte el del Tir del Soldat de la Germania, que en vista de la demora del text definitiu, Joan Fermí Teruel i Barberà prengué la iniciativa d’escriure’l, amb el vist i plau de Joan Segura.
Aquests són els textos que ens han arribat a nosaltres i que cada any es representen a les processons. I això, encara que ho hem d’agrair als autors esmentats anteriorment, no hauria estat possible sense la tasca constant i entusiasta de Joan Fermí Teruel i Barberà, que des d’un primer moment i fins la festa de 2017, ininterrompudament, ha preparat els xiquets i xiquetes de la processó i ha continuat donant-ho a conèixer en les ja tradicionals “Lloances a la Verge”.
Des de 2018 l’escola Maria Auxiliadora va prendre la iniciativa d’apropar més encara aquestes tradicions a les noves generacions de xiquets i xiquetes del nostre poble. Amb el vist i plau de Joan Fermí Teruel i el suport del Patronat de la Festa començaren a treballar els textos amb l’alumnat de 4t, 5è i 6è de Primària, al temps que convidaren la resta de centres de Primària de la localitat a afegir-se a aquesta nova singladura dels Misteris i Martiris de la Mare de Déu de la Salut. A pesar de la precipitació aconseguírem la participació de dos centres més: L’Escola Pia i els Maristes. Ells dos s’ocuparen de la Processoneta del Matí i Maria Auxiliadora de les altres dues processons. Tots quedàrem molt contents dels resultats obtinguts.
En aquesta nova etapa s’ha tornat un poc als inicis. Com hem explicat al principi retornem a l’àmbit escolar la preparació d’aquestes representacions, l’organització i l’acompanyament durant les processons, encara que ara amb la participació de molts més mestres. I també ens hem valgut d’una senzilla carrossa, inspirada en aquells carros triomfals o roques a les quals feien menció els documents reproduïts anteriorment, per tal de fer més visibles els xiquets i les xiquetes durant la dramatització dels textos. I més encara, els avanços tecnològics ens han permès dotar-lo d’un equip de megafonia per a què, a més de veure’ls, també s’els puga escoltar amb claredat.
Tot això després d’una llarga reflexió compartida i motivada també per les consideracions que el propi Joan Fermí Teruel i Barberà manifesta en el seu llibre “Lloances a la Mare de Déu”: Els Misteris i Martiris són retaules vius, records de l’antic teatre medieval, representats per xiquets i xiquetes i que en algunes ocasions passen quasi inadvertits entre la gent que ompli els carrers en els moments immediats a les processons, per la curta edat dels components, per anar cada grupet o “martiri” al seu aire, o per quedar anul·lats, quan no atropellats inconscientment, per la gentada de la Muixeranga quan comença a avançar (pàg. 23). No es poden apreciar bé ni en l’acte final de la novena, ni en les processons, en un lloc per manca dels indispensables mitjans tècnics, i en les processons per l’enjogassament dels xiquets i xiquetes, inclús per la seua infatívola picardia que fa que en ocasions els representen millor o pitjor, o més o menys complets, segons l’aportació monetària dels demandants (pàg. 26).
Al voltant de 1965 es volgué que es representaren sobre uns carretonets o plataformes que emprestava la Fàbrica de Conserves Llàcer. Es descartaren, però, ben aviat per resultar en mans dels xiquets un perill més que no un avantatge (nota 21 de la pàg. 23).
Finalment, i per completar aquesta nova empenta ha calgut fer una renovació del vestuari, triplicant-lo perquè cada grup d’actors de cada processó tinguera el seu vestit. I tot això gràcies al voluntariat de cosidores, mares i iaies de l’escola.
Hem superat un gran repte, el de començar i encarar l’activitat, ara però cal que fiquem els mitjans perquè cada vegada hi haja més participació dels centres educatius locals i, sobretot, que siguem capaços de donar-li la continuïtat que es mereix un projecte tan entranyable i algemesinenc com aquest.
