El mestre

Joan Fermí Teruel i Barberà naix a Algemesí el 1948. Des de ben menut mostrà interès per les tradicions i la història local, l’escriptura, particularment el teatre, i la cultura en general. Les obligacions del negoci familiar fan que la seua formació al col·legi dels Germans Maristes siga curta però intensa. Inicia així la seua vinculació amb la institució marista que es prolongarà al llarg de la seua vida a través de l’Associació d’Antics Alumnes, de la qual, aviat, en serà un membre actiu. Forma part de la Junta Directiva i esdevé el seu president durant molts anys.

El seu compromís social per la llengua es concreta en una intensa tasca dinamitzadora del seu entorn a través de diverses activitats i de la direcció teatral, disciplina que enriqueix amb versions i traduccions d’obres de gran contingut reivindicatiu que reben la desaprovació de la censura. Sovint, és requerit per a ser presentador o locutor d’actes diversos.

Escriu i publica articles i estudis, encara sota el franquisme, sempre en valencià, llengua que conrea i aprén de forma autodidacta des de ben jove.

La seua gran activitat amb el grup UNAM-Teatre esdevé una fita important en la trajectòria personal com a director. Rep el Premi Nacional de Teatre de la ciutat de Conca el 1978, temps preconstitucional ben controvertit, amb una obra en valencià: La pau retorna a Atenes, de Rodolf Sirera.

La seua implicació posterior en diferents iniciatives ciutadanes i grups, com el grup de danses Berca, per al qual crea el text dels muntatges “De la marjal a l’era” i “En l’hostal d’Algemesí, manifesta l’estima per la nostra cultura. La posada en escena de “No n’eren deu” de Martí Domínguez, muntada en diverses ocasions, o la més recent incorporació a Algemesí de les representacions dels miracles de Sant Vicent, alguns d’autoria pròpia, testimonien l’adhesió permanent a les tradicions i coherentment el seu compromís personal per la seua divulgació.

En la celebració del 50è aniversari de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de la Salut s’implica una vegada més en els actes commemoratius, fent-se càrrec de l’edició del butlletí “Salus Infirmorum” i de la representació teatral que recreava l’esdeveniment.

En la seua vessant com a investigador mostra interès per tot allò relacionat amb la Mare de Déu i el poble, amb publicacions en forma d’articles, comunicacions en l’Assemblea d’Història de la Ribera, capítols de llibres i ponències. És citat en diverses monografies i edicions.

El ric patrimoni que envolta la Festa de la Mare de Déu de la Salut esperona la seua implicació com a fill d’Algemesí en la festa i inspira constantment les seues aportacions, ben reeixides, adreçades a la consolidació i conreu de les nostres tradicions més preuades. Inicialment com a ballador de les Llauradores, i després, fent-se càrrec dels Misteris i Martiris de la processó. Impulsor dels Personatges Bíblics des de l’Associació d’AA Maristes (1968), autor del cant de la Muixeranga, amb música de T. Giménez (2013) i del text de l’Auca de la Mare de Déu (2014). Però sobretot, cal destacar la composició dramatitzada del martiri de Sta. Bàrbara i del poema “El Tir de la Germania” que juntament amb altres relats de la història de la Mare de Déu, obra de Joan Segura de Lago, conformen el que es coneix com a “Misteri de la Mare de Déu”. I des de 1973, de forma ininterrompuda, la posada en escena de les Lloances a la Mare de Déu de la Salut, amb un seguit d’escenes de creació pròpia que recreen els esdeveniments més rellevants, sobretot, de l’àmbit local. Joan Fermí li ha posat veu i paraules al sentiment, a la devoció i a la fe.

És en reconeixement de tota aquesta trajectòria que l’Ajuntament d’Algemesí, per unanimitat, el fa creditor del Guardó d’Honor de la Ciutat l’any 2008.

Joan Fermí, de forma quasi espontània, ha viscut una síntesi acurada i dinàmica entre fe i cultura. En la seua manera d’entendre la vida, la cultura i la fe s’han enriquit i ajudat mútuament en un diàleg constructiu i ben assenyat. La seua bonhomia i capacitat d’acollida han estat una constant, més enllà dels vincles familiars.

El 17 de juny de 2020, després d’uns mesos de malaltia, ens deixa definitivament. La seua donació i el seu llegat romandran en la memòria d’unes quantes generacions d’algemesinencs.